dilluns, 27 d’octubre de 2014

Tetris

Enrique Gracián fa una bona comparació de les matemàtiques i el joc del Tetris, explicant que les dues coses poden ser semblants.
Tu pots començar una partida del Tetris pensant que és el joc més fàcil de tots, mentre que va passant la pantalla vas deixant forats buits entre les línies que penses que podràs omplir més endavant, però al final veus que el nivell del joc s'ha tornat complicat i ja no podràs tornar enrere per poder emplenar els forats vuits. 

Veig important que en un dels paràgrafs del text, Enrique Gracián compara el que és deixar els espais buits del Tetris amb la mala educació dels alumnes, dient que aquesta mala educació ja ve de temps enrere. Hauríem d'aprendre les coses principals i bàsiques per poder complicar-nos desprès, encara que si aprenem bé les operacions des de un principi després les coses que veiem difícils ja no ho seran tant.

Quan en el text explica la seva experiència personal crec que te tota la raó, ja que si faltes un dia o més a classe, després quan tornis a l'escola no sabràs de que va tot el tema que han estat explicant durant el temps que no hi has estat i això farà d'alguna manera que les teves notes baixin,que com a ell li ha passat, siguis el primer de la classe i de mica en mica vagis baixant fins acabar ser dels últims, ja que ningú t'ho podrà explicar exactament com ho han estat explicant a classe.


En definitiva, crec que en la meva opinió, encara que pot ser ja estiguis a mitja partida del teu Tetris personal, encara pots tornar enrere i emplenar els forats que han quedat buits, així d'alguna manera podràs trobar que les coses al final no acaben sent tan complicades com et pensaves.






1 comentari:

  1. Corregeix: tan (adverbi), buits o forats, després (adv. accent tancat).

    Vist.

    ResponElimina