dijous, 27 de novembre del 2014

Pensant en la cadena d'abraçades

Francisco Javier Carrión te 39 anys i viu en un barri de Tarragona que es diu Sant Salvador, amb la seva dona i els seus dos fills.
Explica que fa cinc anys es va quedar a l'atur i a causa d'això ara mateix tenen problemes amb els diners. Ell abans treballava en el sector metal·lúrgic i guanyava entre 1.000 i 1.500 euros al mes. Ara fa uns tres anys que no poden pagar l'hipoteca i estan amb procés de desnonament. 
La seva dona treballa cada dia dos hores en un centre d'estètica i guanya 200 euros al mes, i amb aquests diners els utilitzen per comprar el que faci falta pels nens, que aquests, gràcies a la Creu Roja que els hi abona els diners que els hi fan falta poden menjar al menjador escolar a l'escola.
Els pares de Francisco Javier no els poden ajudar amb els diners, perquè viuen a València i a ells els desnonaran al gener.
Ell explica que ho passa molt malament, diu que li fa por anar a dormir perquè es posa a pensar en la situació en la que està i no sap com fer-la front, sobretot ho passa molt malament a l'hivern, ja que la seva filla sol agafar bronquitis i ell no te ni per comprar un ibuprofèn.
La Creu Roja i altres entitats ajuden a Francisco i a la seva família a sobreviure a aquesta pobresa.


Fa poc van sortir les xifres dels afectats per la pobresa a Catalunya, que ho va rebel·lar l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), on el 2013 el risc de pobresa afectava a Catalunya el 19,8% ( 4.000 persones) de la població, xifra cinc dècimes superior a la del 2012.

Àngels Guiteras, presidenta de la Mesa de Tercer Estat Social a Catalunya li va demanar a la Generalitat que treballin per poder disminuir la pobresa i fer front a aquesta crisi social.


La meva opinió és que crec que la Generalitat podria fer alguna cosa més, ja que aquesta gent ho esta passant molt malament i casi no tenen res per a poder viure, i més contant que tenen criatures d'entre 5 i 10 anys. Tots podríem fer alguna cosa per ajudar als que més ho necessiten, ja que aportant una mica podem aconseguir millorar aquesta situació.

dilluns, 24 de novembre del 2014

POQUES MARES, MENYS NENS

Aquesta notícia ha estat redactada per Virtudes Pérez al diari El Punt Avui el dia 30/10/14 a la secció de Societat.

La davallada de la natalitat dels últims cinc anys és conseqüència dels pocs naixements dels anys 80. L'any 2013 va haver-hi una disminució del 7,3% i va ser el cinquè any de reducció consecutiva.
Al 1975 va haver-hi 112.000 nens i nenes a Catalunya, i es va anomenar la generació del baby boom. A partir d'aquest any va començar a disminuir molt fins el 1995. Des de mitjans dels anys 90 fins el 2008 la natalitat va augmentar gràcies a la immigració i a l'augment de dones fèrtils.

Es diu que l'any 2015 moriran més persones que no pas en naixeran. No ho destaquen com un fet negatiu, si no que és alguna cosa bona ja que molta gent ha arribat a vell.
Els demògrafs, des d'aquesta perspectiva, diuen que l'Estat s'hauria de preocupar perquè les dones tinguin els fills que vulguin tenir i també perquè cap persona mori pel camí.

MARC I MARTINA, ELS NOMS MÉS POSATS

Marc continua sent el nom més posat a Catalunya mentre que en les noies Martina ha desbancat a Júlia en el rànquing.

En les noies Martina és una novetat, però n'hi ha d'altres tres noms entre els 25 primers de noies, com el de Valentina, Valeria i Nora que han desplaçat els d'Irene, Anna i Laura.
En els nois, Lucas i Roc han substituït Roger i Víctor. 

El nom de Marc ha estat el més comú del territori, excepte a les comarques centrals, on el més posat és Martí (igual que el 2012). Martina, és el més freqüent a l'àmbit metropolità, al camp de Tarragona, les comarques centrals i al Penedès. A les comarques gironines és Jùlia. 

La llista dels nomes més posats és la següent:

Nenes
1- Martina                6- Carla
2- Júlia/Julia            7- Lucía
3- Laia                     8- Aina
4- Paula                   9- Emma
5- Maria/ María        10- Noa

Nens
1- Marc                   6- Pau
2- Pol                     7- Hugo
3- Biel                    8- Jan
4- Àlex/ Alex           9- Arnau
5- Eric                   10- Martí


He triat aquesta notícia perquè la trobo molt interessant i és una cosa que m'ha cridat l'atencó, sobretot en la part que he explicat que es diu que el 2015 moriran més persones que no pas en naixeran. 

dilluns, 17 de novembre del 2014

Conflictes armats actuals

Aquest conflicte va tenir lloc a la ciutat de Kobane del setge de l'Estat Islàmic el passat 29 d'octubre de 2014.


Dos combois militars es van dirigir cap a la ciutat de Kobane per defensar-la dels gihadistes. Milers de soldats van ser aclamats pels civils d'aquella ciutat. Moltes de les persones que van sortir al carrer cridaven "Llarga vida als peixmergues!" fent la senyal de victòria. L'Estat islàmic des de ja fa uns dies intenta l'assalt definitiu a la ciutat, aquests reforços que se'ls hi estan enviant a la ciutat de Kobane han d'ajudar a fer front a l'amenaça gihadista.L'EI (Estat islàmic) te com a objectiu aconseguir el control dels territoris del nord d'aquesta localitat, així podrien tallar l'accés a Turquia i encerclar completament la ciutat. 


La derrota de la ciutat de Kobane és molt important per a l'Estat Islàmic, perquè així els podria permetre controlar una llarga franja de la frontera sirianoturca. En aquesta guerra 150 soldats del Kurdistan iraquià s'han dirigit a Kobane (Síria) per defensar-la del setge dels gihadistes de l'EI, 50 membres de l'exèrcit sirià lliure (grup opositor a Al-Assad), ja han arribat a Kobane per reforçar-ne la defensa i finalment, fa 6 setmanes que els kurds de Kobane contenen l'assalt de l'Estat islàmic.



En l'Estat islàmic també va haver-hi una execució massiva, ja que van oferir una altra mostra de brutalitat dels seus civils. Van executar a 46 membres d'una tribu sunnita que s'havien rebel·lat a la província iraquiana, aquests han aparegut amb les mans lligades. Van ser morts a trets. A banda d'aquesta situació tant violenta, l'EI va deixar anar a 25 estudiants kurds (que eren els últims d'un grup de 150). Els nois només tenien entre 13 i 14 anys. Aquests han matat a totes aquelles religions i persones que no comparteixen la seva mateixa opinió sobre l'islam sunnita.


En la meva opinió, penso que les guerres només serveixen per causar el terror a les persones, és a dir, crec que s'utilitzen més per fer el mal que per fer el bé. Penso que aquests podrien reflexionar una mica, ja que les coses es poden solucionar amb el diàleg i no calen les armes i fer mal a les persones. A la última frase que he posat sobre la notícia, explico que l'EI ha matat a persones que no pensaven igual que ells, penso que aquesta situació ja és passar-se molt, ja que cadascú pot tenir la seva llibertat de pensar el que vulgui i actuar com més l'hi convingui i perquè algú pensi d'alguna forma, tots han de pensar igual.


dilluns, 10 de novembre del 2014

Apple, Facebook i òvuls congelats

Facebook i Apple són dos de les empreses tecnològiques més grans que hi ha en el món. Aquests el que volen és que les seves empleades passin més temps en el treball i deixin la idea de ser mare per més endavant, així d'alguna manera potser el que volen es que les baixes de les dones quedin disminuides per culpa de la maternitat.
Aquest procés també te part negativa, ja que la cantitat d'òvuls disminueix amb l'edat i això pot portar a que moltes dones decideixin en ser mares o no a partir dels 30 anys.
S'ha de tenir en compte que aquest procediment de la congelació dels òvuls a les empresàries també és molt car.

Va haver-hi un cas, el de la ex directiva de Google i consellera delegada de Yahoo!, en que va esperar fins l'últim dia a donar llum i a les dos setmanes ja va tornar a la feina amb el seu fill i un bressol al seu despatx. Això va portar una mal exemple per les dones d'aquella empresa, així doncs es va decidir que hi hauria una baixa de setze setmanes per a les dones i vuit per als homes.
Es potser per això que la majoria d'empleats a algunes empreses són homes.

En la meva opinió, crec que una dona te dret a decidir si ser mare o no abans de certa edat, amb això vull dir que les empreses no haurien de tenir aquest dret de triar si una dona prefereix ser mare i perdre la seva feina o quedar-se embarassada després dels 40 anys (més o menys) i poder continuar treballant abans d'aquesta edat. 







dijous, 6 de novembre del 2014

Doodles

Els Doodles van començar a sorgir als voltants del 1998 per la companyia d'internet Google, que els utilitzaven per anunciar algun esdeveniment que hi hauria lloc en uns dies o el mateix dia. 

Crec que hi ha molts més doodles de dones que pas d'homes perquè avans es veien a les dones de forma més feble, de segon plat, és a dir, els homes tenien molta més importància que no pas les dones en tots o quasi tots els aspectes, és per això que crec que han volgut crear més doodles de dones perquè la gent vegi que les dones també poden tenir molta impòrtancia en el món.

Els 5 millors doodles de google en els ultims 3 anys són:

- 21 de Maig de 2010: 30é aniversari de Pac-man.









- 9 de Juny de 2010: Les Paul celebra 90 anys.















- 16 d'Abril de 2011: Charles Chaplin celebra 122 anys.

















- 23 de Maig del 2012: Robert Mogg celebra 78 anys.















- 23 de Juny de 2012: Alan Turing celebra 100 anys.

















dilluns, 3 de novembre del 2014

Xerrada de dos ex-alumnes de l'Institut Vidreres

L'Arnau Masferrer i l'Albert Presas són dos ex-alumnes de l'institut que ens van venir a fer una xerrada sobre la seva feina i com hi van arribar des de diferents camins, un des de batxillerat i l'altre a través de moduls. Són mossos d'esquadra professionals.

El que em va cridar més l'atenció de la seva feina va ser quan van explicar que es necessita molt d'autocontrol, ja que en algunes situacions s'han hagut de controlar el comportament d'ells mateixos, i que també es necessita la psicologia per tractar amb les persones.

En la meva opinió per poder fer aquesta feina, també s'ha de tenir molta força de voluntat i no tenir por a certes circumstàncies, ja que potser és un treball en el que pots veure i estar en situacions bastant dures.