Article pel Niudenews

UN AVIÓ DE GERMANWINGS AVORTA L'ENLAIRAMENT A ALEMANYA PER UN AVÍS DE BOMBA. 

El passat 12 d'abril de 2015 a l'aeroport d'Alemania va rebre un avís de bomba en el vol que anava de Colònia / Bonn (oest d'Alemania) a Milà (nord d'Itàlia).

La policia alemanya els va donar l'alerta i ells van informar ràpidament a l'aparell. Aquest era un Airbus 320 amb 126 passatgers a bord i 6 tripulants, que es trobava de camí cap a la pista d'enlairament.

Un portaveu de l'aeròdrom va explicar que la gestora de l'aeroport va rebre un correu electrònic amb l'amenaça de bomba a les 18.05 i que la policia no va voler actuar fins a les 18.20.

Desprès de ser comunicat aquest avís, el pilot de l'avió va conduir aquest fins a una zona especialitzada per aquestes emergències allà mateix a l'aeroport.  Des d'aquesta zona els passatgers van poder abandonar l'avió sense cap mena de problemes i tornar a la terminal.

Un equip d'unitats canines de la Policia alemanya i d'artificiers van examinar integrament l'aparell i no van trobar-hi res sospitós. 

Es van investigar també l'equipatge dels passatgers i van interrogar un a un a les persones que viatjaven en aquell avió per poder trobar alguna pista, però no va haver-hi cap resultat.

Aquest avió tenia previst sortir cap a Milà a les 18.25 de la tarda, però finalment es va dur a terme a les 23.00 del mateix dia.

Article pel Niudenews

ESPANYA, UN DESCONTROL EN EL RECICLATGE DE RESIDUS ELECTRÒNICS.

En aquesta foto es pot observar com una dona xinesa ensuma plàstics acabats de cremar amb un encenedor per poder-los classificar.  És aquí quan inhala substàncies tòxiques que van directes als pulmons i així poden causar conseqüències tràgiques.

Aquests plàstics poden afectar el desenvolupament i creixement, a més d'altres danys renals, hepàtics i malformacions congènites, ja que porten piroretardants bromats.

Aquesta escena és una de les conseqüències més silencioses del descontrol en els residus electrònics a Espanya, a la cua d'Europa en el reciclatge reglat. A Espanya es distribueix la mercaderia gairebé sense controls, és per això que encara l'exportació sembla menor que en altres països europeus. Les xarxes que recullen rentadores i frigorífics per després triturar-les, en alguns casos els procedeixen a l'estranger.

Tot i això, les Forces de Seguretat en els últims anys han intervingut contenidors plens de compressors de frigorífics o monitors de televisors des de diferents llocs d'Espanya amb destinació a països com el Pakistan, Ghana o la Xina.

Per altre part d'aquests viatges amb vaixell, viatgen també amb furgonetes a través de l'estret de Gibraltar cap al Marroc per portar la ferralla electrònica. A la Costa del Sol operen bandes que recullen aquests electrodomèstics des de les botigues i que a canvi d'uns mínims de diners descuiden el correcte reciclatge.

A partir del tema sobre el descontrol a Espanya de la ferralla, Enrique Montero, expert en reciclatge de la Universitat de Cadis i responsable de la càtedra Relec explica que l'Administració no s'ha posat seriosa a l'hora d'actuar i que en aquest cas s'ha format un estat de confusió, els lladres no s'enverinen i no moren perquè la destrossa es fa a l'aire lliure, però trencar la televisió o el frigorífic és òbviament perjudicial per a la salut.

Article pel Niudenews

UN HOME MOR AIXAFAT PER LA TOMBA DE LA SEVA SOGRE.

EL diari 'New York Post' va publicar un article explicant que un home va morir aixafat per la tomba de la seva sogre mentre resava davant d'ella a Pennsilvània. La tomba pesava uns 180 quilos i aquesta li va caure a sobre.

Imatge de la làpida.

Stephen Woytak, un home jubilat de 74 anys que solia anar amb la seva dona a resar a la tomba de la seva sogre va morir a causa de que la làpida li va caure a sobre, ja que estava sentat davant d'ella mentre que la seva dona hi lligava una creu. Tot aquest fet va passar al cementiri de Saint Joseph de la ciutat de Scranton (Pennsilvània).

Edward Kubillas, el cuidador del cementiri explica que la dona de Woytak el va anar a buscarr correns, i que quan va arriba al lloc del fet es va trobar amb el pobre home estirat al terra amb mitja làpida a sobre. De seguida van trucar als mossos i l'ambulància, però no van poder fer res per poder salvar la vida de Stephen Woytack.

Dialectes de la llengua catalana

CENTRAL:

Inclou tota la província de Barcelona, la meitat oriental de Tarragona i la major part de la de Girona.

Característiques:

·       Septentrional o de transició: pertany a les comarques gironines: Alt Empordà, les dues Cerdanyes, Ripollès, Garrotxa...)  

·     Barceloní: es parlat a Barcelona i a rodalies però té tendència a expandir-se degut al seu elevat nombre de parlants. 

·  Tarragoní: ocupa la zona sud del català central, es parla  a les comarques del Tarragonès, Alt Camp, Baix Camp i Conca de Barberà. 

·       Xipella: s’estén per l’Alt Urgell, la Segarra, Conca de Barberà. 

·        Salat: Es parla a Cadaqués i s'estén des de Begur fins a Blanes.

Variants dialectals:

Descripció fonètica

·         Vocalisme tònic amb set vocals (a, i, u, e/o obertes i tancades).

·         Canvis de vocals: o àtona passa a u (c[u]lom).

·         No hi ha diferència entre b oclusiva i v labiodental.

·         Emmudiment de sons oclusius finals: camp, alt, tomb.

Descripció morfosintàctica:

·         Possessius: meva, teva...

·         Pronoms febles: formes reforçades davant verb: em pentinaré.

·         Present indicatiu: jo cant[u].

·         Increment incoatiu: -eix: parteix.

Lèxic específic:

·         Gal·licismes: roba 'vestit', futell 'butaca', mem 'també', frauda 'frau.

·         Occitanismes: veire 'got', fedes 'ovelles' , belleu 'potser', peirer 'paleta'.

·         Mots propis:

                -   Alguns arcaismes són col·loquials: ca 'gos', cercar, eixir, quelcom, nin.

                -   També tenen mots com: nugues 'nous', ribera 'riu', aper 'arada', rega o rec 'solc', molsir 'munyir', belleu 'potser'.

BALEAR:

CARACTERÍSTIQUES

EEl català balear pertany al dialecte oriental, dins d'ell pertanyen:

· Mallorquí: que es parla majoritàriament a Mallorca

· Menorquí: es parla majoritàriament a Menorca.

· Eivissenc: es parla majoritàriament a Eivissa.

· Formenter: es parla majoritàriament a Formentera.

El català balear és junt el castellà la llengua oficial, s’hi parlen els dos idiomes, i la parlen 1.002.000 parlants aproximadament.


DESCRIPCIÓ FONÈTICA 

1.           B/V: es diferencien els dos sons: ball/vall

2.           Neutres finals: la vocal final dels mots esdrúixols no es pronuncia: histori(a)

3.           R a final de paraula: no es pronuncia mai: ma(r), co(r)

4.           TL: es fa servir en comptes de TLL: batle-batlle, espatla-espatlla

DESCRIPCIÓ MORFOSINTÀCTICA 

1.           Present Indicatiu: la 1ª persona no canvia: jo cant, jo dorm. La 1a persona deser és som.

2.           Articles: en lloc dels articles (el, la, els, les) s’utilitzen els articles salats: es, ets, sa , ses, s' . Excepcions: el cel, el món, la mar, a la fresca.

3.           Verbs antics: es conserven formes verbals antigues que altres dialectes del català han perdut com duim 'duem', duis-dueu, duit-dut, fuit-fugit, deim-diem ,deis-dieu...

4.           Imperfets de subjuntiu: es mantenen les antigues desinències/ terminacions a la 1a conjunció: -às, -assis: cantàs -cantassis

LÈXIC ESPECÍFIC 

·                     ca → gos

·                     moix → gat

·                     dubles → diners

·                     nen → al·lot

·                     nena → al·lota

·                     sorra → arena

·                     dili → digali

·                     dimu → digamu

·                     narem → anirem

·                     cercar → buscar

·                     besada → petó

·                     capell → barret

·                     horabaixa → tarda

·                     cotxo → cotxe

·                     sebre → saber

·                     veïnat → veí

NORD-OCCIDENTAL:

Descripció fonètica:

 Característiques fonètiques del català nord-occidental.

1   -La a i e inicials de mot es neutralitzen en [a], tot i que no en tot el territori.

2   -La o àtona inicial de mot es diftonga en [aw] en part del territori.

3   -La a final pot passar a [ɛ] e oberta o [e] e tancada i, més rarament, a [o] o.

4   -La a final de la 3ª persona del singular de qualsevol temps verbal es pronuncia com [e] e tancada: (ell) torna.

Descripció morfosintàctica:

Característiques morfosintàctiques del català nord-occidental:

1 · Els noms d'éssers animats no humans es poden dividir en quatre classes:

-       Masculins que es refereixen a mascles: un cocodril, un rossinyol.

-       Femenins que es refereixen a femelles: una guilla, una sargantana.

-       Formes diferents pel masculí i el femení: un cavall, una egua; un toro, una vaca.

-       Formes amb la mateixa rel: un gos, una gossa; un lleó, una lleona.

2·  Els noms referits a humans poden ser dividits en el següents grups:

-      - Només masculí: un fuster, un paleta.

-      - Només femení: una pentinadora.

-      - Ambdós: un modista, una modista; un fraticida, una fraticida.

-  -Ambdues formes amb la mateixa, o similar arrel: un cuiner, una cuinera; un mestre una mestra.

-       -Ambdues formes amb diferents arrels: un home, una dona; un amo, una mestressa.

-   -Idèntica arrel amb diferents terminacions: un actor, una actriu; un metge, una metgessa (o doble possibilitat: advocada o advocadessa, poeta o poetessa, dea o deessa, etc).

     - Les paraules -iu poden prendre -iva 

Recopilació de notícies per treballar pensant en el nostre diari

PRAT DE COMTE FITXA FAMÍLIES

Prat de Comte és el municipi més petit de les Terres de l'Ebre amb un total de 164 veïns i des de 2009 no para de disminuir la població i envellir. 

El Departament d'Educació vol fer tencar l'escola ja que cada vegada hi ha menys alumnes, davant aquesta situació, l' Ajuntament d'aquest poble vol fixar nous veïns. 

L' Ajuntament vol families amb nens i ofereixen casa a bon preu i feina.

Una veïna, l'Anna, explica que abans hi anaven molts nens de colònies i no podien dormir sempre que volien, però ara tot això ha canviat ja que l'alberg municipal porta tancat des de que l'empresa que el gestionava va marxar sense mirar enrere. Mercè, una altre veïna, explica que va treballar en aquest alberg durant molts anys i que hi ha capacitat per a 60 persones mínim. Les dues veïnes que ens han explicat tot això diuen que l'alberg l'han de portar persones amb ganes de treballar, si no no arribaran enlloc.

Des de l' Ajuntament expliquen que no han parat de rebre notícies sobre families que estan interessades en portar aquest alberg i estan molt sorpresos amb el resultat, però que han de buscar una família que estigui disposada a atraure nois a l'escola. Per altre part, també hi ha lliure l'antiga casa del metge, que pot ser llogada a bon preu amb algú responsable que s'encarregui també de l'agrobotiga del poble. 

L' Ajuntament està molt content amb els resultats que estan tenint, ja que Carme Fosh, l'administrativa, ha hagut de gravar un missatge de veu al contestador automàtic del telèfon explicant que a la pàgina web del poble està tot ben explicat. Per altre part, també ha hagut d'imprimir alguns correus electrònics perquè la bústia d'entrada no donava l'abast. Reben correus de tot arreu, de Les Palmes, Màlaga, Jaen.. I també algun correu d'una família de Mèxic.  

L'alcalde està molt sorprès davant l'allau de sol·licituds de famílies.

Per què he triat aquesta notícia? 

He triat aquesta notícia perquè crec que és molt curiosa, ja que mai havia sentit que un poble demanes a famílies que anessin a viure.

Per altre part, un estiu vaig anar a passar-hi una setmana a Prat de Comte, ja que tenim uns amics que hi viuen i hi tenen una casa rural. Penso que és un poble molt petit però molt maco i hi han moltes coses que visitar.

Diari: Goy@tec

Secció: Internacional

Albert Elfa és un corresponsal de TV3 a Jerusalem. Ell explica que des de petit que volia aquesta feina, ja que admirava a Jesús Hermida. 

Però, abans de treballar a TV3, Albert Elfa va estar en un departament de disseny industrial d'una multinacional farmacèutica. 

Quan li van donar el treballar de TV3 va ser un dels dies més feliços de la seva vida, ja que era una feina que buscava des de petit i li encantava. El seu primer reportatge va ser en la secció d'economia. 

Al cap de cop, un dels corresponsals d'EUA es va retirar i van demanar voluntaris per cubrir la seva marxa ell es va presentar voluntari. 

Més endavant, li van oferir una corresponsalia al Pròxim Orient i sense dubtar-ho la va acceptar. Quan va arribat a Jerusalem, notava que l'ambient hi havia molta tensió i moltes diferencies religioses i polítiques en els carrers.

Quan un dia estava a El Caire, el van detenir i el primer que va pensar es que no podria fer el Telenotícies del vespre i va sentir molta ràbia. El grup Hamas el va fer servir d'escut humà, però ell tenia més por per el que li podia passar a la seva família, que es trobaven a Jerusalem. Per sort, va sortir-ne viu d'aquella situació tant perillosa.

Diari: El Mecanógrafo 
Secció: Societat

El 3 de Juliol de 2006 va haver-hi un accident molt fort a la Línia 1 del Metro de València, on hi van morir 43 persones i van resultar 47 ferits greu. Va ser l'accident més greu que ha passat a Espanya i avui en dia encara no se sap qui són els responsables.
El tren, va agafar la curva de l'entrada de l'estació de Jesús al doble de la velocitat permesa, el que va provocar que el primer vagó descarriles, trencant així els vidres de les finestres de l'esquerra i deixant els passatgers sense protecció. 
Es va afirmar que la causa d'aquest accident va ser la velocitat i el responsable, el conductor. No es va tenir en compte que l'empresa tenia dispositius capaços de evitar que el tren agafes la curva i entres amb aquesta velocitat.

Desprès d'aquesta tragèdia, l'ajuntament de València va inaugurar un monòlit en memòria de les víctimes, però va causar molta polèmica, ja que les families no buscaven un acte polític, sinó responsables que acceptessin els errors.

MERITXELL SOLÉ

La Meritxell Solé és una ex-alumne del centre que va venir a fer-nos una xerrada el passat divendres 20 de Febrer. Ens va parlar sobre el que va estudiar, començant per el batxillerat social i continuant a la carrera de traducció i interpretació del japonès. 

Tot seguit, va fer un màster d'administració i gestió internacional i va fer pràctiques a la central de Mango. A mitjans d'aquesta carrera es va donar conte que no és el que esperava però la va aconseguir acabar. 

Va decidir provar una altre cosa i va trobar un màster sobre turisme sostenible i va trobar feina a Costa Rica. Allà hi dirigeix un projecte de gestió holística en un eco-hotel.

En la meva opinó, em va agradar molt aquesta xerrada perquè hi vaig trobar una part positiva molt bona. 

Va donar consells molt bons i aquests em van fer pensar i reflexionar sobre el meu futur, ja que jo encara no tinc molt clar el que vui estudiar.

CLÀUDIA STOKA I SARA OSUNA

La Clàudia Stoka i la Sara Osuna són dos ex-alumnes de l'institut que van venir a fer-nos una xerrada el passat 23 de Febrer. Les dos van estudiar el batxillerat social i van voler fer la mateixa carrera, però de diferents maneres. La Clàudia va optar per anar a estudiar a Barcelona, a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) la carrera de International Business Economics amb anglès i, en canvi, la Sara va decidir anar a estudiar la carrera d'Administracio i Direcció d'empreses a la Universitat de Girona (UdG) amb català. Les dos ja estan pel segon any de les seves carreres.

Van donar consells molt bons i pràctics, com per exemple que els temes no s'han d'empollar, si no entendre'ls i saber-los redactar i que sobretot has de triar bé amb qui relacionar-te.

(El dia d'aquesta xerrada jo no estava)