CENTRAL:
Inclou tota la província de Barcelona, la meitat
oriental de Tarragona i la major part de la de Girona.
Característiques:
· Septentrional o de transició: pertany
a les comarques gironines: Alt Empordà, les dues Cerdanyes, Ripollès,
Garrotxa...)
· Barceloní: es
parlat a Barcelona i a rodalies però té tendència a expandir-se degut al seu
elevat nombre de parlants.
· Tarragoní: ocupa
la zona sud del català central, es parla a les comarques del
Tarragonès, Alt Camp, Baix Camp i Conca de Barberà.
· Xipella: s’estén per l’Alt
Urgell, la Segarra, Conca de Barberà.
· Salat: Es
parla a Cadaqués i s'estén des de Begur fins a
Blanes.
Variants
dialectals:
Descripció
fonètica
· Vocalisme
tònic amb set vocals (a, i, u, e/o obertes i tancades).
· Canvis
de vocals: o àtona passa a u (c[u]lom).
· No
hi ha diferència entre b oclusiva i v labiodental.
· Emmudiment
de sons oclusius finals: camp, alt, tomb.
Descripció
morfosintàctica:
· Possessius:
meva, teva...
· Pronoms
febles: formes reforçades davant verb: em pentinaré.
· Present
indicatiu: jo cant[u].
· Increment
incoatiu: -eix: parteix.
Lèxic
específic:
· Gal·licismes:
roba 'vestit', futell 'butaca', mem 'també', frauda 'frau.
· Occitanismes:
veire 'got', fedes 'ovelles' , belleu 'potser', peirer 'paleta'.
· Mots
propis:
- Alguns
arcaismes són col·loquials: ca 'gos', cercar, eixir, quelcom, nin.
- També
tenen mots com: nugues 'nous', ribera 'riu', aper 'arada', rega o rec 'solc',
molsir 'munyir', belleu 'potser'.
BALEAR:
DESCRIPCIÓ MORFOSINTÀCTICA
LÈXIC ESPECÍFIC
BALEAR:
CARACTERÍSTIQUES
EEl català balear pertany al dialecte oriental, dins d'ell pertanyen:
· Mallorquí: que es parla
majoritàriament a Mallorca
· Menorquí: es parla
majoritàriament a Menorca.
· Eivissenc: es parla
majoritàriament a Eivissa.
· Formenter: es parla
majoritàriament a Formentera.
El català balear és junt el castellà la llengua oficial, s’hi parlen els
dos idiomes, i la parlen 1.002.000 parlants aproximadament.
DESCRIPCIÓ FONÈTICA
DESCRIPCIÓ FONÈTICA
1.
B/V: es
diferencien els dos sons: ball/vall
2.
Neutres finals: la vocal
final dels mots esdrúixols no es pronuncia: histori(a)
3.
R a final de paraula: no es
pronuncia mai: ma(r), co(r)
4.
TL: es fa servir en
comptes de TLL: batle-batlle, espatla-espatlla
DESCRIPCIÓ MORFOSINTÀCTICA
1.
Present Indicatiu: la 1ª persona
no canvia: jo cant, jo dorm. La 1a persona deser és som.
2.
Articles: en lloc dels
articles (el, la, els, les) s’utilitzen els articles salats: es, ets,
sa , ses, s' . Excepcions: el cel, el món, la mar, a la
fresca.
3.
Verbs antics: es conserven
formes verbals antigues que altres dialectes del català han perdut com duim 'duem', duis-dueu, duit-dut, fuit-fugit, deim-diem
,deis-dieu...
4.
Imperfets de subjuntiu: es
mantenen les antigues desinències/ terminacions a la 1a conjunció: -às,
-assis: cantàs -cantassis
LÈXIC ESPECÍFIC
·
ca → gos
·
moix → gat
·
dubles → diners
·
nen → al·lot
·
nena → al·lota
·
sorra → arena
·
dili → digali
·
dimu → digamu
·
narem → anirem
·
cercar → buscar
·
besada → petó
·
capell → barret
·
horabaixa → tarda
·
cotxo → cotxe
·
sebre → saber
·
veïnat → veí
NORD-OCCIDENTAL:
NORD-OCCIDENTAL:
Descripció
fonètica:
Característiques fonètiques del català nord-occidental.
1 -La a i e inicials de mot es neutralitzen
en [a], tot i que no en tot el territori.
2 -La o àtona inicial de mot es diftonga en [aw] en part del
territori.
3 -La a final pot passar a [ɛ] e oberta o [e] e tancada i, més
rarament, a [o] o.
4 -La a final de la 3ª persona del singular de
qualsevol temps verbal es pronuncia com [e] e tancada: (ell) torna.
Descripció
morfosintàctica:
Característiques morfosintàctiques del català nord-occidental:
1 · Els noms
d'éssers animats no humans es poden dividir en quatre classes:
- Masculins que
es refereixen a mascles: un cocodril, un rossinyol.
- Femenins que
es refereixen a femelles: una guilla, una sargantana.
- Formes
diferents pel masculí i el femení: un cavall, una egua;
un toro, una vaca.
- Formes amb la
mateixa rel: un gos, una gossa; un lleó,
una lleona.
2· Els noms
referits a humans poden ser dividits en el següents grups:
- - Només
masculí: un fuster, un paleta.
- - Només femení:
una pentinadora.
- - Ambdós:
un modista, una modista; un fraticida,
una fraticida.
- -Ambdues
formes amb la mateixa, o similar arrel: un cuiner, una cuinera;
un mestre una mestra.
- -Ambdues
formes amb diferents arrels: un home, una dona;
un amo, una mestressa.
- -Idèntica
arrel amb diferents terminacions: un actor, una actriu;
un metge, una metgessa (o doble
possibilitat: advocada o advocadessa, poeta o poetessa, dea o deessa,
etc).
- Les
paraules -iu poden prendre -iva
Massa llarg. Ara has de saber reconèixer aquestes característiques a la novel·la Aigua bruta.
ResponEliminacorregiu: TABÉ 'també' (rossellonès) - dObleRs (balear) - dubles → diners - di-m'ho → digues-m'ho
ResponElimina"Alguns arcaismes A LA RESTA DE CATALUNYA són col·loquials: ca 'gos', cercar, eixir, quelcom, nin"