dissabte, 4 d’abril de 2015

Dialectes de la llengua catalana

CENTRAL:
Inclou tota la província de Barcelona, la meitat oriental de Tarragona i la major part de la de Girona.

Característiques:

·       Septentrional o de transició: pertany a les comarques gironines: Alt Empordà, les dues Cerdanyes, Ripollès, Garrotxa...)  
·     Barceloní: es parlat a Barcelona i a rodalies però té tendència a expandir-se degut al seu elevat nombre de parlants. 
·  Tarragoní: ocupa la zona sud del català central, es parla  a les comarques del Tarragonès, Alt Camp, Baix Camp i Conca de Barberà. 
·       Xipella: s’estén per l’Alt Urgell, la Segarra, Conca de Barberà. 
·        Salat: Es parla a Cadaqués i s'estén des de Begur fins a Blanes.

Variants dialectals:

Descripció fonètica
·         Vocalisme tònic amb set vocals (a, i, u, e/o obertes i tancades).
·         Canvis de vocals: o àtona passa a u (c[u]lom).
·         No hi ha diferència entre b oclusiva i v labiodental.
·         Emmudiment de sons oclusius finals: camp, alt, tomb.

Descripció morfosintàctica:
·         Possessius: meva, teva...
·         Pronoms febles: formes reforçades davant verb: em pentinaré.
·         Present indicatiu: jo cant[u].
·         Increment incoatiu: -eix: parteix.

Lèxic específic:
·         Gal·licismes: roba 'vestit', futell 'butaca', mem 'també', frauda 'frau.
·         Occitanismes: veire 'got', fedes 'ovelles' , belleu 'potser', peirer 'paleta'.
·         Mots propis:
                -   Alguns arcaismes són col·loquials: ca 'gos', cercar, eixir, quelcom, nin.
                -   També tenen mots com: nugues 'nous', ribera 'riu', aper 'arada', rega o rec 'solc', molsir 'munyir', belleu 'potser'.

BALEAR:



CARACTERÍSTIQUES

EEl català balear pertany al dialecte oriental, dins d'ell pertanyen:


· Mallorquí: que es parla majoritàriament a Mallorca
· Menorquí: es parla majoritàriament a Menorca.
· Eivissenc: es parla majoritàriament a Eivissa.
· Formenter: es parla majoritàriament a Formentera.

El català balear és junt el castellà la llengua oficial, s’hi parlen els dos idiomes, i la parlen 1.002.000 parlants aproximadament.


DESCRIPCIÓ FONÈTICA 

1.           B/V: es diferencien els dos sons: ball/vall
2.           Neutres finals: la vocal final dels mots esdrúixols no es pronuncia: histori(a)
3.           R a final de paraula: no es pronuncia mai: ma(r), co(r)
4.           TL: es fa servir en comptes de TLL: batle-batlle, espatla-espatlla

DESCRIPCIÓ MORFOSINTÀCTICA 

1.           Present Indicatiu: la 1ª persona no canvia: jo cant, jo dorm. La 1a persona deser és som.
2.           Articles: en lloc dels articles (el, la, els, les) s’utilitzen els articles salats: es, ets, sa , ses, s' . Excepcions: el cel, el món, la mar, a la fresca.
3.           Verbs antics: es conserven formes verbals antigues que altres dialectes del català han perdut com duim 'duem', duis-dueu, duit-dut, fuit-fugit, deim-diem ,deis-dieu...
4.           Imperfets de subjuntiu: es mantenen les antigues desinències/ terminacions a la 1a conjunció: -às, -assis: cantàs -cantassis

LÈXIC ESPECÍFIC 

·                     ca → gos
·                     moix → gat
·                     dubles → diners
·                     nen → al·lot
·                     nena → al·lota
·                     sorra → arena
·                     dili → digali
·                     dimu → digamu
·                     narem → anirem
·                     cercar → buscar
·                     besada → petó
·                     capell → barret
·                     horabaixa → tarda
·                     cotxo → cotxe
·                     sebre → saber
·                     veïnat → veí

NORD-OCCIDENTAL:



Descripció fonètica:

 Característiques fonètiques del català nord-occidental.

1   -La a i e inicials de mot es neutralitzen en [a], tot i que no en tot el territori.
2   -La o àtona inicial de mot es diftonga en [aw] en part del territori.
3   -La a final pot passar a [ɛe oberta o [e] e tancada i, més rarament, a [o] o.
4   -La a final de la 3ª persona del singular de qualsevol temps verbal es pronuncia com [e] e tancada: (ell) torna.

Descripció morfosintàctica:

Característiques morfosintàctiques del català nord-occidental:

1 · Els noms d'éssers animats no humans es poden dividir en quatre classes:

-       Masculins que es refereixen a mascles: un cocodril, un rossinyol.
-       Femenins que es refereixen a femelles: una guilla, una sargantana.
-       Formes diferents pel masculí i el femení: un cavall, una egua; un toro, una vaca.
-       Formes amb la mateixa rel: un gos, una gossa; un lleó, una lleona.

2·  Els noms referits a humans poden ser dividits en el següents grups:

-      - Només masculí: un fuster, un paleta.
-      - Només femení: una pentinadora.
-      - Ambdós: un modista, una modista; un fraticida, una fraticida.
-  -Ambdues formes amb la mateixa, o similar arrel: un cuiner, una cuinera; un mestre una mestra.
-       -Ambdues formes amb diferents arrels: un home, una dona; un amo, una mestressa.
-   -Idèntica arrel amb diferents terminacions: un actor, una actriu; un metge, una metgessa (o doble possibilitat: advocada o advocadessapoeta o poetessadea o deessa, etc).


     - Les paraules -iu poden prendre -iva 

2 comentaris:

  1. Massa llarg. Ara has de saber reconèixer aquestes característiques a la novel·la Aigua bruta.

    ResponElimina
  2. corregiu: TABÉ 'també' (rossellonès) - dObleRs (balear) - dubles → diners - di-m'ho → digues-m'ho

    "Alguns arcaismes A LA RESTA DE CATALUNYA són col·loquials: ca 'gos', cercar, eixir, quelcom, nin"

    ResponElimina